30 coses que pots fer tú contra el canvi climàtic

 

 

  • 1. Rebutjar bosses de plàstic a l’hora d’anar a comprar
  •  Comprar aliments mínimament envasats i reduir la utilització del paper d’alumini són dues estratègies més que van en la mateixa direcció, i que permetran fer baixar l’ús de primeres matèries i de l’energia necessària per produir-les.
  • 2. Utilitzar els contenidors urbans per reciclar paper, vidre i plàstic
  • . Reciclar no només evita la destrucció del medi, també redueix els costos.
  • 3. Utilitzar els punts verds per millorar la qualitat del reciclatge
  • Les piles, les bombetes i l’oli de cuina usat són tres productes molt contaminants que necessiten un tractament especial. Només un litre d’oli, per exemple, pot fer malbé un milió de litres d’aigua potable. Els punts verds estan destinats a recollir aquests productes i, per fer-los més atractius, diversos ajuntaments apliquen descomptes en la taxa d’escombraries que paguen els ciutadans si els utilitzen. També hi ha nombroses iniciatives solidàries per donar una segona vida a les peces de roba o als llibres. Passa el mateix amb els medicaments, els productes tecnològics o les joguines. Tot i que alguna cosa ja no faci servei, és possible que pugui tenir una segona oportunitat.
  • 4. Reutilitzar, reparar i adaptar objectes abans que llençar-los
  • Més consciència mediambiental, la moda de fer-s’ho un mateix – do it yourself – i la crisi econòmica s’han aliat per provocar en els últims anys el creixement exponencial de mercats de segona mà i d’intercanvi.
  • 5. Separar la matèria orgànica o, si és possible, fer compost
  • La matèria orgànica en descomposició provoca l’emissió de gasos contaminants i genera lixiviats, un líquid molt contaminant. . Utilitzar bosses biodegradables és necessari per contribuir a generar un adob orgànic de qualitat, un dels objectius últims d’aquest procés. Així es pot millorar la qualitat dels sòls i es redueix la utilització de fertilitzants químics.
  • 6. Aïllar finestres i portes per augmentar l’eficiència energética
  • La idea general és que, en cas de fer obres, se substitueixin finestres antigues per altres de doble vidre. A més, reservar un espai als murs exteriors per col·locar planxes aïllants pot contribuir a reduir la despesa energètica. Sense arribar a fer obres, enganxar rivets plàstics als marcs de portes i finestres és una mesura econòmica i igualment efectiva.
  • 7. Ajustar la temperatura de la calefacció i de l’aire condicionat
  • Situar la calefacció entre 19 i 21 graus centígrads és suficient a l’hivern, i per cada grau que baixa el termòstat s’estalvia un 8% d’energia. En cas de sortir de casa una estona, pot ser més útil abaixar-ho fins als 15 graus i, això sí, a l’hora d’anar a dormir és millor apagar-lo. La ubicació més eficient dels radiadors per escalfar una estança és sota la finestra, i cal no tapar-los amb mobles o altres objectes que n’obstrueixin l’acció. A l’estiu n’hi ha prou posant l’aire condicionat a 26 graus. A més, no cal abaixar la temperatura quan s’engega perquè l’habitatge no es refredarà abans. En cas d’instal·lació, val la pena ubicar l’aparell en un lloc on no hi toqui el sol i des d’on hi hagi una bona circulació de l’aire.
  • 8. Substituir els electrodomèstics per d’altres més eficients
  • Fixar-se en el consum energètic dels electrodomèstics a l’hora de comprar-ne un pot representar un estalvi important. A la pràctica, el cost dels que són de classe A -els més eficients- s’amortitza al llarg de la seva vida útil amb el pagament del rebut de la llum. Limitar l’ús dels electrodomèstics menys necessaris, com l’assecadora, és útil. També ho és posar la rentadora i el rentaplats només quan estiguin plens i no a mitges. Un altre consell interessant és escollir la mida de la nevera més adequada a les necessitats personals. El frigorífic representa el 9% del consum d’energia de la llar i el seu preu de mercat queda superat amb el temps per l’energia que consumeix: ser eficient surt a compte.
  • 9. Desconnectar del tot els aparells electrònics quan no s’utilitzen
  • Els aparells electrònics tenen un consum d’energia permanent quan estan connectats i en espera -el mode standby – que s’acosta als 1,5 kilowatts al dia. Per aquesta raó, apagar-los amb l’interruptor propi de l’aparell i no amb el comandament a distància pot evitar un consum innecessari i, en termes econòmics, permetre un estalvi al voltant de 50 euros a l’any. Fins i tot els carregadors del mòbil permanentment endollats gasten energia, però en aquest cas es tracta d’una quantitat ínfima, que no suposaria més despesa que uns cèntims a l’any. Substituir els tradicionals lladres per d’altres que incorporin un interruptor, i mantenir-los apagats quan no siguin necessaris, pot ser una bona estratègia.
  • 10. Posar a bullir l’aigua justa i utilitzar tapadores per escalfar-la abans
  • Fer servir aigua calenta multiplica per quatre o cinc el seu preu. Més enllà de rentar els plats o dutxar-se, posar l’aigua a bullir és un dels processos més comuns que s’utilitzen per escalfar-la. Sobre aquest punt, és millor posar a bullir l’aigua justa que es necessiti i no omplir l’olla perquè després en sobri. També representa un estalvi tapar el recipient per accelerar el procés i facilitar així que s’arribi abans als necessaris 100 graus centígrads. La cuina, de fet, és un focus on es concentra bona part de l’estalvi potencial d’una llar. Aprofitar la calor residual del forn per acabar de cuinar un aliment, o bé no utilitzar-lo per descongelar aliments, per exemple, és una altra estratègia que va en la mateixa línia.
  • 11. Reduir el consum d’aigua: un terç del consum se’n va pel vàter
  • El lavabo -dutxa, pica i vàter-és el lloc on s’originen dues terceres parts del consum domèstic d’aigua. Actuar-hi assegura, lògicament, una bona reducció en el consum. Més enllà de la idoneïtat o no d’utilitzar aigua prèviament potabilitzada per fer-lo servir, l’elecció d’un vàter nou amb un sistema de doble descàrrega permet reduir de 10 a 6 litres la quantitat d’aigua que expulsa, a més de modular-ne la intensitat. Altres opcions passen per introduir una ampolla dins de la cisterna que en redueixi la capacitat, o bé instal·lar airejadors a les aixetes que facin minvar la quantitat que en raja. Aturar l’aigua mentre es raspallen les dents o s’ensabona el cos són dos elements més de sentit comú.
  • 12. Reaprofitar l’aigua de la pluja per rentar el cotxe o regar les plantes
  • Instal·lar dipòsits d’aigües pluvials és una opció que no està en mans de tothom, perquè requereix que l’habitatge tingui unes condicions molt particulars, però és una opció idònia per regar els jardins o rentar el cotxe. Els aljubs àrabs o les domus romanes ja tenien en compte aquest factor per proveir les cases, i diversos municipis ja fa temps que utilitzen les aigües freàtiques per netejar els carrers. Tot i així, encara hi ha passos a fer, especialment en el cas dels municipis costaners, perquè l’aigua de la pluja que s’escola pel clavegueram en direcció al mar serà cada cop més valuosa. En una mesura diferent, reaprofitar l’aigua de les piscines -un cop lliure de clor- també pot ser útil per al reg.
  • 13. Apagar els llums quan no calen i renovar les bombetes
  • Prop del 7% de l’energia consumida a casa té a veure amb la il·luminació. Més enllà de substituir les bombetes per d’altres de baix consum, com les halògenes, pot resultar útil orientar la decoració de la llar per maximitzar la claror natural. Un dels mites sobre aquest punt té a veure amb els tubs fluorescents i el fet que mantenir-los encesos és més econòmic que apagar-los i encendre’ls. Un fluorescent gasta més energia en el moment d’il·luminar-se que mentre funciona, però el procés només dura uns segons i, per tant, no surt a compte deixar-los encesos durant minuts pensant que s’estalvia. L’encesa contínua sí que redueix la seva vida útil, però en una proporció tan petita que no compensa.
  • 14. Apostar per operadors elèctrics que fomentin les energies renovables
  • 15. Estendre a l’aire lliure i rentar la roba a baixa temperatura
  • Aproximadament el 85% de l’energia que consumeix una rentadora la utilitza per escalfar l’aigua. Així doncs, fer servir programes que funcionin amb aigua freda, sempre que sigui possible, va més enllà d’evitar que una peça de roba pugui destenyir. Reduir la quantitat de detergent, fer servir programes curts, o bé netejar de tant en tant els filtres també permet que aquest electrodomèstic sigui més eficient. Estendre la bugada a l’aire lliure i aprofitar el sol i el vent perquè s’eixugui, en comptes d’utilitzar una assecadora, és una altra manera d’estalviar i, a més, no malmet tant la roba. Les rentadores de càrrega frontal acostumen a gastar menys aigua i energia que de les de càrrega superior.
  • 16. Menjar menys carn: la ramaderia és un dels principals contaminants
  • Deixant de banda els efectes sobre la salut que té un consum excessiu de carn, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) ja va advertir el 2013 que la ramaderia, amb totes les cadenes productives associades, com el transport de pinsos, per exemple, suposa al voltant del 15% del total de les emissions d’efecte hivernacle d’origen humà. La descomposició dels fems també emet gasos i, especialment en el cas dels remugants, el seu procés digestiu genera una gran quantitat de metà -un gas més contaminant que el CO2-. Davant d’un escenari en què la cabanya ramadera mundial no deixa de créixer, rebaixar el consum que fem de carn també pot beneficiar el clima.
  • 17. Consumir més productes de temporada i de quilòmetre zero
  • Qualsevol aliment que es trobi al supermercat ha viatjat, de mitjana, centenars de quilòmetres. Aquesta és una de les raons per les quals va sorgir fa tres dècades a Itàlia l’associació Slow Food. La conscienciació social ha anat en augment i cada cop hi ha més botigues i iniciatives que permeten comprar productes de proximitat. És la millor manera de reduir les emissions que genera el transport. Tot i que és possible mirar l’etiquetatge per garantir l’origen del que es compra, és fàcil entendre que menjar maduixes o cireres al gener no és gaire lògic. No és només un tema mediambiental, i és que comprant productes locals s’assegura la creació de riquesa a l’entorn i es manté l’activitat del sector primari.
  • 18. Escollir aliments ecològics i evitar el menjar processat
  • L’ús de productes químics per millorar el rendiment de les collites no ha parat de créixer. A banda dels problemes ecològics que pot comportar per l’empobriment dels sòls o la contaminació de l’aigua -només cal fixar-se en l’excés de nitrats a la plana de Vic-, hi ha el problema afegit que es tracta de productes finits. És paradigmàtic el cas dels fosfats, un fertilitzant essencial per a l’agricultura i que té una distribució molt desigual entre països rics i pobres. Els aliments ecològics, a més de tenir menys químics, també garanteixen un equilibri futur de la cadena alimentària i originen menys emissions en el seu procés de producció. El mateix passa amb el menjar poc processat per la indústria.
  • 19. Beure aigua embotellada amb moderació
  • Recomanar deixar de beure aigua embotellada és un consell controvertit. Els que en compren assumeixen el sobreesforç per una qüestió que consideren sanitària, i és difícil que hi renunciïn. La realitat, però, és que l’aigua de l’aixeta és fins a 500 vegades més barata i compleix els mateixos estàndards de qualitat, a més de superar tots els controls. La diferència radica en la despesa energètica que suposa la fabricació d’ampolles, taps i etiquetes, a més del transport. Segons el sector català d’envasadors d’aigua, l’any 2012 es van generar 1.100 milions d’envasos -el 90% ampolles i la resta garrafes-. En cas de consumir-ne, comprar recipients grans i reciclar-los sí que són dos consells preceptius.
  • 20. Plantar arbres i extremar la precaució per evitar incendis
  • Els arbres i les plantes són agents essencials per lluitar contra el canvi climàtic, perquè gràcies a la fotosíntesi retenen carboni i limiten la presència de CO2 a l’atmosfera. Prop del 60% del territori català són boscos, sobretot joves. Es tracta d’un percentatge més elevat que el d’altres països veïns i està en expansió, fruit de l’abandonament rural progressiu. El creixement comporta un augment de la necessitat d’aigua, i és per això que més enllà de plantar arbres, cal assegurar una gestió forestal correcta que preservi el millor funcionament possible d’aquests pulmons. Lluitar contra els incendis forestals no només serveix per preservar aquest patrimoni, sinó que també evita l’emissió de més gasos.
  • 21. Comprar fusta amb segells que n’assegurin un origen sostenible
  • La desforestació de les selves tropicals és un dels grans problemes mediambientals del moment, i per això assegurar l’origen sostenible de la fusta que es compra és una manera de fer-hi front. Malgrat que a Catalunya la superfície arbrada no deixa d’augmentar, el mercat de la fusta només representa un 1,3% del total del volum de negoci de la indústria. Les calderes de biomassa poden ajudar a revertir la situació i, tot i que la crema suposa l’emissió de CO2, permet compensar la factura de gas i dièsel. Assegurar fusta de proximitat té un aplicació directa aquests dies: la tria de l’arbre de Nadal. Reciclar-lo després de festes va permetre l’any passat a Barcelona millorar la qualitat de 3.500 m de parterres.
  • 22. Imprimir només el que és imprescindible i per les dues cares del paper
  • La irrupció de la informàtica i d’internet havia de suposar la fi del paper a les oficines però, paradoxalment, s’utilitza més ara que no a l’època de les màquines d’escriure. L’any 2011, per exemple, es calcula que a escala mundial es van imprimir 3,09 bilions de pàgines -amb un augment d’un 7,5% als països emergents i una reducció d’un 5% als més rics-.
  • 23. Rebaixar el consum de plats i coberts de plàstic i tovallons d’un sol ús
  • Una ampolla i gots de vidre per servir l’aigua a les reunions, dur l’entrepà dins d’una carmanyola, tovallons de roba per als àpats diaris i una vaixella reutilitzable quan s’organitza una trobada més nombrosa. Tot i que els plats, coberts i gots de plàstic són molt útils en determinades circumstàncies representen un gran exemple del que suposa un consum poc responsable mediambientalment, i per això cal ajustar-ne la compra. El seu procés de fabricació comporta la despesa d’energia i de matèries primeres però, un cop usats, la majoria de les vegades acaben a les deixalles sense ni tan sols una segona oportunitat. El draps i les baietes també són més eficients i tenen més recorregut que el paper de cuina.
  • 24. Reduir els viatges laborals i apostar per les videoconferències
  • Segons l’Associació Internacional del Transport Aeri (IATA), el 2014 l’aviació mundial va emetre 714 milions de tones de CO2, prop del 2% del total de les emissions imputables a l’activitat humana. El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) eleva aquest percentatge fins al 3,5%, però en el que coincideixen tots dos és que aquestes xifres creixeran en un futur, fruit de l’extensió dels viatges, potser fins a comprometre la reducció que hi hagi en altres sectors. Prioritzar el tren quan sigui possible, perquè no fa servir combustibles fòssils, o bé fer més reunions a distància utilitzant les noves tecnologies poden ser dues bones alternatives per reduir aquest tipus de desplaçaments.
  • 25. Deixar el cotxe a casa i prioritzar el transport públic i la bicicleta
  • 26. Comprar un vehicle elèctric o compartir-lo amb altres usuaris
  • 27. Incrementar el coneixement per saber què diu la ciència
  • La informació és poder, i davant d’un escenari en què fer previsions futures sobre els efectes del canvi climàtic està subjecte a actualitzacions, elevar el coneixement de cadascú i informar-se sobre què diu la ciència és útil per millorar la capacitat d’actuació. Desmitificar el discurs negacionista és imprescindible per evitar que la temperatura pugi més de dos graus centígrads respecte a l’era preindustrial, el punt de no-retorn que s’ha fixat, i més quan les temperatures baten nous rècords cada any i es calcula que ja s’ha assolit la meitat d’aquest augment. Les investigacions sobre el canvi climàtic s’han multiplicat, però contribuir pressupostàriament al seu desenvolupament també és necessari.
  •  28. Pressionar els governs perquè apliquin polítiques respectuoses
  • Les decisions que tenen més impacte en la lluita contra l’escalfament global, com és el foment de les energies renovables, necessiten la voluntat política dels governs respectius. Igual que la indústria de l’automòbil o el sector petrolier actuen com a lobis, una societat organitzada que pressioni en favor del medi ambient pot donar peu a administracions més conscienciades. És cert que s’estan fent passos en la direcció correcta, però potser no amb la velocitat necessària, i és en aquest context que l’activisme mediambiental guanya importància. Passa el mateix amb la manera de consumir, en què la capacitat d’elecció dels individus pot actuar com a palanca de canvi.
  • 29. Escollir vacances i escapades que respectin el medi ambient
  • La tendència va en augment i fa temps que els allotjaments que ofereixen vacances més sostenibles registren creixements. L’ecoturisme està en auge i surt a compte, com ja demostrava un informe del 2007 del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) del Govern, que recollia diferents experiències en l’àmbit europeu i remarcava la utilitat que les administracions s’impliquessin, per exemple, amb la concessió de certificats. A l’hora de viatjar a l’exterior, triar les opcions més respectuoses amb el medi ambient també és una manera de popularitzar-les. Un cop a l’hotel, una manera senzilla de vetllar pel medi ambient pot ser demanar que no canviïn les tovalloles cada dia.
  • 30. Protegir la biodiversitat i preservar les espècies en perill d’extinció